Corria 1985 quan el que en aquell moment era el meu cap va dir-me……
Tu Manel et veuries capaç de donar un curs de Open Access? Jo, inconscient de mi, li vaig dir si; buscaré a algú que m’ajudi però si que el puc fer. I així va anar, vaig agafar el manual del Open Access que per a qui no ho sàpiga era una suite de programari al estil de Microsoft Office que rodava directament sobre sistema operatiu D.O.S., vaig enredar a la meva companya la Teresa per a que em fes d’ajudant i cap allà que vas. Poc sabia jo que el curs s’havia de donar al col·legi de Metges de Barcelona i menys encara estava al corrent de que tenia 50 alumnes a classe. En descobrir-ho la sorpresa va ser monumental, no he d’amagar que vaig tenir por, por escènica però la vaig superar i tant la Teresa com jo vàrem acabar transformats en addictes al tema, ella en una empresa que va muntar amb dos amics i jo saltironejant entre multinacionals, empreses de serveis i projectes amb estaments oficials.
Han passat uns quants anys i molts cursos, després d'aquest va venir governació, funcionaris de presons, laboratoris Merck, Alts Forns de Sagunt, Norton Live, Prevenrisk, farmàcies, fabricants de màquines de tren, cadenes hoteleres, formació ocupacional i un llarg etcèteta d’empreses alumnes i experiències. Avui seguim al peu del canó, ella s’ha inclinat cap a les seves vertaderes especialitats la pintura, no en va es diplomada en arts aplicades, i la cuina lloc on es una verdadera artista i jo he seguit amb lo meu, el programari i la gestió d’empresa.