Funció Excel Y
La funció Y es troba en Excel al costat de la barra de fórmules en inserir funció, que s’indica amb les lletres “fx”, o també es pot trobar a la pestanya:
formules / biblioteques de funcions / lògiques.
La funció d’Excel Y tornarà VERDADERO si tots els arguments són certs o FALSO si un o més arguments són falsos.
La sintaxi és la següent:
= I (valor_lógico1; [valor_lógico2]; …)
Són les condicions que es vol comprovar, podent tenir des d’una, que és obligatori, fins a 255 condicions.
Els arguments s’han d’avaluar com a valors lògics, com VERITABLE o FALS, o bé han de ser matrius o referències que continguin valors lògics.
Si un argument matricial o de referència conté text o cel·les buides, aquests valors es passaran per alt.
Si el rang especificat no conté valors lògics, la funció I torna el valor d’error
# ¡VALOR !.
Passem a un exemple:
També la fórmula es pot escriure a la barra de fórmules directament, com s’indica a la imatge, En aquest exemple en ser tots els arguments veritable, donarà com a resultat veritable,
Vegem un altre exemple:
Ara en contenir l’exemple fals, donarà com a resultat fals encara que sigui un sol valor fals.
Aquesta funció és molt més potent combinada amb la funció “si” tot i que també pot combinar-se amb moltes altres …
En l’exemple es vol saber quins alumnes aproven totes les assignatures amb 7 o més de 7, i els que van a desembre amb tenir encara que sigui una assignatura per sota de 7.
Es combinen la funció “SI” amb la funció “I”, en introduir un text en una fórmula s’ha d’agregar entre cometes, un cop feta la fórmula, s’ha de arrossegar cap avall, (és una referència relativa)
Funció Excel O
La funció O la podem trobar igualment dins de la Biblioteca de funcions en la categoria Lògiques, com la funció SI i la Y …
La funció O tornarà TRUE si algun dels arguments és VERITABLE; retornarà FALS si tots els arguments són FALS.
Els arguments són els mateixos que la funció Y, podent també tenir fins a 255 condicions.
Aquesta funció té les mateixes característiques que la funció Y.
Passem a l’exemple:
Si un dels arguments és veritable donarà com a resposta veritable.
Si els dos són falsos donarà fals.
Suposant que la directora de l’escola organitza un excursió per a tots els alumnes que en alguna de les seves notes abast a 7.
Es fa servir la funció SI amb la funció O aniuada:
Vegem un exemple combinant les tres funcions:
Donada una llista de venedors, volem assignar-li la comissió de vendes que li correspon segons dos criteris:
• El nivell de vendes supera l’objectiu.
• El preu mitjà de les vendes supera cert valor.
Si només compleix un dels objectius, el venedor tindrà un 5% de comissió, mentre que si supera tots dos, es portarà un 10%.
Per contra, si no arriba almenys un, no es porta comissió.
A la cel·la D7 s’ingressa la fórmula = SI (Y (B7> $ D $ 1; C7> $ D $ 2); $ D $ 4; SI (O (B7> $ D $ 1; C7> $ D $ 2); $ D $ 3 ; 0%)) assegurant-se deixar la cel·la de les consignes fixa per no tenir problemes a l’hora d’arrossegar-(veure referències relatives i absolutes); la primera part mostra una condició, que si es compleixen els dos criteris, li correspon a la quantitat de D4, de no complir amb aquest criteri, tenim el segon argument de la funció “SI”, que és un SI niat amb la funció “O “, aquesta funció ens dirà si almenys compleix amb una condició, si no és així, l’últim argument de la funció si indiqués que correspon 0%.
Font; www.taringa.net